PLANIFICACIÓ
El pla com a valor d'enquadrament fa referència al grau d'apropament de la càmera a la
realitat. És des d'aquesta concepció que s'ha establert una taxonomia que, amb petites
variants, s'ha anat imposant. La categorització pren com a mesura de referència la
persona humana, sistematitzant els plans en funció de l'allunyament o l'apropament a ella.
En general pot afirmar−se ( fent una certa simplificació ) que els plans més llunyans
aporten a la imatge un plus de valor descriptiu.
Els plans propers, en canvi, hi aporten un plus de valor expressiu o dramàtic.
Els plans mitjans aporten un plus de valor narratiu.
L'enquadrament es codifica a partir de l'escala de plans:
1. GPG (Gran pla general o pla master): Descriu un escenari i, si el personatge està incorporat, no el singularitza, el converteix en un objecte més, en un accident més del paisatge.
2. PG (Pla general o pla llarg) En aquest pla la figura humana és clarament reconeixible. S’estableix un cert equilibri entre l’ home i el seu entorn.
3. PC (Pla conjunt o pla sencer): Aquest serveix per que el personatge, perfectament reconeixible i més important que el seu entorn, es mogui I evolucioni dins el pla, en accions que requereixin la visió complerta del seu cos. Essencialment serveix per a presentar grups.
4. P3/4 (Pla tres quarts): A França i Itàlia s’anomena, «Pla americà». Pla en el que la figura apareix tallada a l’alçada dels genolls. L’eliminació dels peus correspon a una situació real d’interlocutor en la qual el camp natural de visió coloca a personatge i espectador a un
mateix nivell.
5. PM (Pla mitjà): En aquest el personatge apareix tallat a l’alçada de la cintura. És molt més intimista que l’americà. El rostre queda més definit, no obstant, la presència del cos és evident.
6. PMC (Pla mitjà curt): El personatge està tallat a l’alçada del pit. En ell la importància queda centrada en el rostre, per lo qual és un pla expressiu. La gesticulació de mans és a l’alçada del rostre. És un pla dramàtic, el que és important és la cara de l’actor.
7. PPL (Primer pla llarg) El personatge es talla a l’alçada de les clavícules (o del nus de la corbata). Deslliga cos i escenari per a mostrar el rostre amb tot el protagonisme. Expressa sentiments, pensaments i emocions íntimes.
8. PPC (Primer pla curt): El personatge es talla a l’alçada del coll, el cap ocupa tot el pla des del cabell fins a la barbeta. És més dramàtic que l’anterior I expressa més tensió.
9. PPP (Primeríssim primer pla o gran primer pla): En ell, l’enquadrament tanca tota la cara (és habitual que aparegui tallat el front i la barbeta). No és més que una accentuació dramàtica dels valors psicològics del primer pla curt.
10. PD (Pla detall): Els nord-americans l’anomenen «Chocker close-up». Presenta una part del cos, un objecte o una particularitat susceptible de ser mostrada per la compressió o expressivitat de la narració. Produeix un fort impacte precisament per la seva anormalitat.
.jpg)
